La IA té una gran enemiga: la imaginació. Dècades de novel·les i pel·lícules sobre IAs que s’emancipen i destrueixen la humanitat tenyeixen la mirada popular sobre aquesta tecnologia. És llegir la carta de dimissió de l’investigador d’Anthropic, Jacob Coxon, en la qual alerta de la gestació d’una superintel·ligència autosuficient que amenaça la humanitat, i pensar en Terminator i Matrix. Des dels replicants existencialistes a Hal 9000, passant per l’androide d’Ex Machina o l’entranyable WOPR de Jocs de guerra – aquest al qual li agradava jugar al tres en ratlla amb caps nuclears–, les IAs que es llancen a la muntanya i decideixen destruir-nos són un dels nostres dolents favorits.

Tant, que fins i tot Isaac Asimov va haver de crear tres lleis universals de la robòtica per posar-los límit. I ni així. El 1920, l’escriptor txec Karel Čapek va publicar R.U.R. (Rossum’s Universal Robots), obra de la qual procedeix la paraula robot (robota significa servitud en txec). La història transcorre en una fàbrica de treballadors artificials destinats a substituir els humans. L’empresa els comercialitza com a mà d’obra barata, incansable i........

© El Periódico (CAT)