Un padre juega con su hijo. / EP

El meu pare, segon dels tres fills que van tenir Antonio El Camina i Juana La Viruta, solia dir que era adoptat. Va ser una de les primeres coses que, quan es van conèixer, li va explicar a una bona amiga meva, que, sorpresa, al marxar ell em va preguntar si era veritat. És clar que no, li vaig aclarir jo, per després explicar-li que al seu poble li deien El Trolas per les mentides que explicava, sempre sense conseqüències fatals ni mala intenció.

Eren fruit de la seva imaginació, pura fantasia i, també, d’una necessitat d’evadir-se d’aquell entorn –un poble de la comarca extremenya de La Vera entre finals dels 50 i els 60– marcat per l’escassetat i les limitacions. Durant un temps, la seva màxima aspiració, condicionada pel........

© El Periódico (CAT)