Fa uns dies, llegint una novel·la deliciosa de Sandro Veronesi, Setembre negre, vaig descobrir un poema de W. H. Auden que desconeixia, Adeu al Mezzogiorno . Va ser a través d’uns versos que el narrador cita per parlar dels estius que va passar amb la família a la localitat costanera de Fiumetto, a la Toscana, i sobretot de l’olor que tenien, "l’olor del sol". Diuen així: "Tot i que un no sempre és capaç / de recordar exactament per què ha sigut feliç, / és impossible oblidar que ho hem sigut".

El poeta els va escriure el 1958 arran de la seva partida de l’illa napolitana d’Ischia, on va residir llargues temporades i a la qual, malgrat el goig que reconeix haver sentit vivint-hi, ja no identifica com la seva llar, la seva cultura no li pertany, per això: "He d’anar-me’n, però me’n vaig agraït".

La........

© El Periódico (CAT)