Los escritores Siri Hustvedt y Paul Auster. / Lucas Dolega

El text més difícil que he escrit va ser un encàrrec. Feia una hora, potser una mica menys, o una mica més, que el meu pare havia mort. El cos jeia encara al llit on va morir, a l’espera que arribessin els empleats de la funerària i, mecànicament, complissin amb la seva feina, el fiquessin en una bossa i el traslladessin al tanatori, on seria vetllat i incinerat. Érem al menjador, encara consternats, mirant d’assimilar no ja la seva pèrdua, sinó el que acabàvem de viure, aquells minuts irreals, esquinçadors, en els quals has de comprovar el seu pols, certificar que aquest alè en el qual, temorosa de presenciar la seva mort, no vas estar present va ser l’últim, no tornarà a respirar. Tot i que sempre va respectar la fe de la meva mare, el catolicisme al qual es va encomanar, infructuosament, fins al........

© El Periódico (CAT)