María Guardiola y Óscar Fernández, el jueves al anunciar el pacto entre PP y Vox en Extremadura. / Jero Morales / EFE

L’expressió «prioritat nacional» apareix quatre vegades en el document de 23 pàgines que recull el pacte del PP i Vox a Extremadura. No és, per tant, la columna vertebral de l’acord de governabilitat, sinó que sembla més aviat una picada d’ullet simbòlica, una concessió retòrica destinada a marcar perfil ideològic sense alterar-ne substancialment el contingut.

Però l’elecció de les paraules mai és innocent i el text introdueix un marc mental que distingeix entre ciutadans en funció del seu origen, condició o situació legal. En aquest sentit, la crítica llançada per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, resulta significativa perquè apunta a una incomoditat de fons en el PP, tot i que en realitat el gir ideològic a Génova es va produir ja fa uns mesos.

Parlar de «prioritat nacional» en l’accés a determinats serveis o polítiques públiques obre la porta a una jerarquització que xoca amb els fonaments de l’Estat de dret. Fins i tot si la seva aplicació pràctica és limitada o difusa, com el redactat de l’acord sembla entreveure, la seva inclusió en el document legitima aquest discurs.

La guerra de la regularització

L’expressió apareix primer vinculada a l’accés a la vivenda protegida i, posteriorment, a l’obtenció de totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques. Però en els dos casos s’apunta a l’empadronament com la fórmula per certificar l’arrelament del sol·licitant. I aquí hi ha la clau, perquè a Espanya el padró és simplement un registre municipal independent de la situació legal de residència. Per tant, caldrà esperar a l’aplicació de l’acord per conèixer el seu veritable abast.

Mentrestant, Vox ha tornat a la cleda, assumeix el seu paper de soci subordinat del PP –l’acord a l’Aragó està també molt avançat– i deixa de ser el partit que impugna el sistema a l’integrar-s’hi. L’avenç de la legislatura a Extremadura indicarà si Vox ha sortit amb la seva a l’imposar al PP la seva agenda ideològica o si, com sembla, ha sigut Feijóo qui ha aconseguit domesticar Abascal.

© El Periódico (CAT)