"Me’n vaig a Bolonya una setmana amb un grup de la universitat". Qui parla no té 20 anys. En té 62, i és un enginyer jubilat que s’ha matriculat a Història de l’Art perquè sempre hi havia tingut curiositat. La demografia empeny, lenta però implacable, i cada vegada hi ha més gent gran amb temps lliure i ganes d’omplir-lo. Les universitats, atentes a aquesta tendència, obren la porta a un col·lectiu creixent que fins no fa gaire quedava fora del seu radar: els sèniors, més grans de 50 o 55 anys, depenent del programa.

Aquest moviment coincideix amb una directriu clara de l’Organització Mundial de la Salut: l’envelliment saludable. Salut del cos, de les emocions i de la ment. Aprendre, i sobretot fer-ho presencialment, les cuida totes tres alhora. Diguem-ne agenda-teràpia: tenir un lloc on anar a una hora concreta, trobar-se amb persones amb interessos comuns, sortir de casa amb un objectiu. A Catalunya, gairebé totes les universitats tenen una oferta a l’alça per a la gent gran.

Erasmus ha sigut un dels grans èxits de la Unió........

© El Periódico (CAT)