El hype tecnològic es defineix com un conjunt de promeses sobre el que una tecnologia emergent pot arribar a fer o quines conseqüències pot tenir. Fa servir un llenguatge sensacionalista dissenyat per atraure inversió, estimular la recerca i influir políticament i econòmicament. Aquests relats presenten certes tecnologies com a "inevitables" i provoquen una sensació d’urgència que obliga tots els actors a actuar per "no quedar enrere".

Però el hype és endèmic en el desenvolupament tecnològic comercial. Sempre es comporta de la mateixa manera: crea expectativa per atraure recursos fins que la tecnologia s’estabilitza o fins que els capitals de risc fan el seu agost abans que l’empresa emergent de torn se’n vagi en orris. Ja ho hem vist amb la internet de les coses, el Hyperloop, el cotxe autònom, el metavers, la Web3 o les ulleres de realitat virtual.

Avui, la intel·ligència artificial (IA), que ens presenten com un perill imminent per a la humanitat, ja ha passat per diversos cicles de hype.

A principis dels anys 2000, el filòsof de capçalera dels emprenedors tecnològics, Nick........

© El Periódico (CAT)