Opinión

Sebastià Frau i Gaià

Matíes Oliver Castanyer a París el 2023 / .

Gens amant de parlar de si mateix —aplica amb rigor la màxima de nobis ipsis silemus—, Maties Oliver Castanyer (Sóller, 1943), ha defugit la rellevància pública i els primer plans. Però quan entén que es tracta de posar en relleu allò de transcendent per a la col·lectivitat que han tingut algunes de les seves accions, accepta l’obligat exercici d’introspecció. En aquesta precisa cruïlla, conèixer la persona equivaldrà a conèixer també el personatge, perquè en el seu relat no hi haurà un bri de teatralització, ni de racons abstrusos.

Nat en el si d’una família sollerica benestant —son pare, Maties, un polifacètic i pròsper home de negocis, i sa mare, Aina, de ca na Reia, altament valorada per la seva extrema amabilitat, al front d’un exitós comerç de teixits—, guarda, en el fons de tot del cor, un record amarg. Resultà que, quan només tenia sis anys, a casa decidiren internar-lo, a ell i als seus germans, en un col·legi de Palma. Rememora nítidament el lloc i el moment, com, agafat amb força a la barana de l’escala que duia accés a les habitacions de l’internat, suplicava a sa mare, banyat en plors, que no el deixessin allà. Veia venir l’enyor i la pena insuperables que ocuparien, en endavant, tots els instants de cada dia. Vet aquí l’espina (ja naixerien les flors).

Quan pogué tornar a Sóller a completar el batxillerat, a l’estança, finalment, entrà la llum. A Sóller rebé ensenyaments de gent il·lustre que recorda amb especial delit, com Bartomeu Gombau,........

© Diario de Mallorca