Opinión

Miquel Àngel Lladó Ribas

Com cada any des de en fa vuit, part de la família i jo feim una petita escapada a algun indret de la Península. Enguany l’escollit va ser la bella comarca d’El Bierzo, un territori comprès entre Lleó i Galícia on encara és possible trobar vestigis dels antics pobladors bercianos, entre ells les singulars pallozas o habitatges rurals, la majoria d’elles ubicades a la zona coneguda com Los Ancares, la més remota i aïllada de tota la contrada.

En aquestes eixides cercam sobretot tranquil·litat: itineraris de natura, cultura i patrimoni, una mica de gastronomia... I realment El Bierzo ofereix tot això i més, ara com ara. No s’observen encara símptomes de massificació; la gent és prou amable i comunicativa, tenen bo de fer encetar conversa sota qualsevol pretext i és relativament senzill trobar grups de dones -i d’homes, també- que prenen la fresca asseguts a la voravia o a l’ombra d’un cirerer, un dels arbres fruiters més característics del redol. La presència de l’aigua, en forma de rius, rierols o sèquies,........

© Diario de Mallorca