Opinión | Tribuna

Miquel Àngel Lladó Ribas

Una mujer con burka. / EUROPA PRESS

Arran de la polèmica suscitada per la proposta de la prohibició del burca a les Illes Balears impulsada per la coalició PP/Vox, m’ha vengut al cap una ocasió en què vaig participar en un debat radiofònic sobre la conveniència de prohibir o no determinades peces de vestir, com ara el vel islàmic o nicab, el qual, juntament amb el burca, constitueixen a parer meu signes externs de submissió de les dones que els porten, i que, per tant, atempten clarament contra els seus drets i la seva dignitat com a persones. Record que en aquest debat, sorprenentment, una activista feminista -o jo la tenia per tal, fins a aquest moment- em replicà dient més o menys que tot això era discutible i que s’havia d’observar des del respecte a la cultura i la idiosincràsia pròpies dels països on es donen aquests costums relacionats amb la vestimenta femenina. La veritat és que vaig quedar astorat, amb aquella resposta: em costava creure que algú que es digués feminista pogués defensar d’alguna manera el fet que les dones puguin ser gairebé invisibles als ulls de........

© Diario de Mallorca