Opinión

Martí Àvila i Serra

Quan anem pel carrer i trobem una persona que estirant la mà ens demana una ajuda per a menjar, tot d’una dubtem si donar una moneda o no, pensem que és com llençar els diners i que aquestes aniran al capdavall a comprar begudes alcohòliques o vet a saber que i, per tant, ens neguem a lliurar-la, ja que l’únic que aconseguim no és erradicar la mendicitat, sinó més aviat perpetuar-la. És de sobre conegut que hi ha màfies que es dediquen a la mendicitat i col·loquen els suposats pobres en diversos llocs estratègics de la ciutat, els més concorreguts i, fins i tot, estudien les postures (de genolls, braços en creu, cap inclinat fins a tocar a terra, en cartell o sense) més adients a l’hora de pidolar i, a més, se’n serveixen dels infants per a provocar pena i compassió, la qual cosa, actualment està totalment prohibida, per tal de salvaguardar la infància. Alguns, sense determinar, fan de la indigència el seu programa de vida. Altres, ho passen realment fatal, s’han trobat aquí sense saber ben bé com han arribat a aquesta situació precària i una vegada a dins, és complicat sortir-ne. Davant d’aquesta inestabilitat que veus al teu voltant, un conegut meu va decidir que tota persona que trobes pel carrer i li demanés una almoina li donaria sense qüestionar-se res —qui era ell per a decidir a........

© Diario de Mallorca