L’ordinalitat agrada a (quasi) tots
Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM
Joan Riera
El cap de l’empresa reuneix els executius i les encarrega un pla financer. Tenen cinc dies. Passa el termini fixat. Fa deu dies i no hi ha notícies. N’han transcorregut disset i tot continua igual. Què faria el directiu? Acomiadar els subordinats o fotre’ls un eixabuc. Amb el sistema de finançament autonòmica passa el mateix, només que traduït en anys. El darrer és de 2009, s’havia de revisar el 2014, però Mariano Rajoy passà de la qüestió malgrat comptar amb una còmoda majoria absoluta. Ens trobam a 2026 sense massa possibilitats que es compleixi aquesta obligació estatal.
Podríem recórrer a Groucho Marx per definir la situació, però tot es resumeix en: per què solucionar un problema si es pot muntar una bona polèmica? Estèril, cal afegir. Resulta gairebé impossible actualitzar una fórmula més caducada que un iogurt envasat en vidre perquè les qüestions tècniques tot d’una es polititzen.
Veiem el cas de l’ordinalitat, que........
