Ens queda la Història

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, al Parlament Europeu. / Fred Marvaux/EU Parliament

Luc Ferry, el filòsof francès, explica la intransigència dels sindicats davant les propostes de sacrificar part de les pensions dels jubilats o de retrassar l'edat de jubilació amb l'argument que els obrers volen aprofitar els únics anys de vida regalada que els queden, ara que han perdut la fe en el paradís cristià de la vida eterna, o, si havien estat marxistes, en l'arribada del paradís socialista. De fet, Fukuyama, amb allò del final de la Història, ve a certificar també la desaparició de la darrera alternativa que li quedava al plantejament capitalista. I aquí trob interessant lligar aquest fet, la desaparició dels horitzons utòpics, amb l'actual proliferació de líders populistes.

Precisament, el meu admirat Scurati defineix el populisme com "una praxis, una forma de comunicació i de lideratge polític". I és quan parla dels nous lideratges que estableix la seva relació amb la desaparició dels horitzons utòpics: "El líder populista no guia les masses cap a un objectiu llunyà, elevat, que ell........

© Diario de Mallorca