Opinión | Tribuna

Felip Munar i Munar

«Perdre l’oremus» en català significa desorientar-se, perdre el control, la memòria o el senderi, quedar-se en blanc en un moment crucial. La frase té un origen litúrgic, ja que «oremus» (preguem) marcava l’inici de les oracions a la missa; perdre l’oremus era, literalment, perdre el punt de l’oració o de la missa, quedant-se en blanc. S’usa per indicar que algú no sap què dir o fer, o actua de manera desconcertada. Sinònims: perdre el cap; perdre el seny; perdre el control de si mateix; perdre la xaveta.

A ca nostra hem perdut l’oremus, i ja fa molts d’anys, algunes legislatures. És a dir, no l’hem perdut de cop, no amb un gran estrèpit, sinó lentament, com qui deixa escapar l’aigua entre els dits sense adonar-se’n fins que ja no en queda. Hem entrat en una dinàmica que sembla no tenir aturador: més construcció, més turisme, més gent, més consum de territori. I tot plegat ens du a una paradoxa tan simple com devastadora: el peix que es menja la coa.

Ens diuen que necessitam créixer. Que........

© Diario de Mallorca