Parc Güell (Barcelona) / Shutterstock

Entrava un aire humit i pesat per les finestres del col·legi major. Des d’aquell tercer pis, el carrer Mestre Nicolau s’obria fins a l’avinguda Diagonal. Encara era estiu, però tot semblava diferent, lluny de la nostra roqueta.

Sonaven els Eagles amb el seu potent Hotel California. Solos de guitarra, riffs, baix i bateria. No sonava igual que als nostres bars eivissencs: la Finca o la Galeria, al carrer de la Mare de Déu. La música es mesclava amb aquell aire contaminat de la gran ciutat, un aire espès que quasi es podia tallar, amb un lleuger perfum de gas.

Omplia els pulmons a petites alenades per impregnar-me d’aquell verí que portava un ingredient que fins aleshores mai no havia sentit amb tanta intensitat: la llibertat.

Després de dinar ens agradava anar a fer un cafè a Can Marcel, un local tradicional on servien un espresso autèntic. Segons els veterans del col·legi major, era allà mateix:

Una o dues cantonades més avall.

I quan ja en dúiem tres o quatre:

Encara sort que era aquí al costat........

© Diario de Ibiza