La platja dels còdols / Jerónimo Marín

Quan era petit, el meu güelo va tenir un accident de tràfic. El va atropellar un cotxe. Quan va sortir de l’hospital, el metge li va recomanar que caminés tant com pogués i si fos possible ho fes dins l’aigua del mar. En aquells estius que passàvem al racó de sa Caleta, record veure el meu güelo sortir de l’apartament de ben de matí per enfilar el llarg de la platja des còdols, caminant per dins l’aigua a l’altura dels genolls, just per on el fons es torna arenós. És una imatge que mai oblidaré i que resumia la tenacitat d’aquell home, les ganes de recuperar-se i la creença de les bondats de caminar per dins l’aigua del mar que el feia enfortir les seves cames malbaratades. Aquella era una platja sanadora on la seva puresa era una benedicció de la natura que ens feia sentir afortunats.

Record també que en aquell racó de la platja, on la llarguíssima extensió de còdols deixa pas a les roques i a un grup de casetes varador, de vegades s’hi acumulava un gran volum de posidònia i nosaltres hi jugàvem amb ella traient els salabres per agafar gambetes ben petites que saltaven com a boges........

© Diario de Ibiza