Menjar-se els rics / VICENT MARÍ

Dies passats en aquest diari hi havia un article molt punyent de Cristina Amanda Tur sobre l’experiència de sa mare a les gandules i para-sols de Cala Tarida. Potser, més que experiència, hauria de dir “no experiència”, perquè no n’hi varen llogar, estaven totes reservades pels clients dels beach clubs. I citava altres casos a la Bassa, i altres llocs on s’ha privatitzat l’espai públic fins al punt de fer fora els eivissencs, que són tractats com una nosa. Tothom hi pot afegir la seua història personal. Com deia un conegut meu “no veis que anant a sa platja només feis que molestar es senyors”. Tot això són, s’ha de recordar i tenir-ho present, concessions públiques, negocis que operen sobre un espai públic. Si les administracions són incapaces de regular i sobretot de fer complir les seues pròpies regulacions en l’espai públic, la solució és òbvia: eliminar les concessions: fora quioscs, fora bars i restaurants, fora hamaques, fora para-sols, fora terrasses. Fora tot! Qui vulgui anar a la platja que s’emporti una cantimplora, un entrepà i un para-sol de casa. “Less is more” que deia Mies van der Rohe.

També resulta que enmig d’una crisi social que fa feredat, amb gent vivint en xaboles aquí i........

© Diario de Ibiza