Un dels grans problemes amb què topen avui els professionals de l’Educació, aquí i arreu, són els pares. Evidentment, les actituds s’aprenen, fonamentalment, a casa. Hi ha determinades coses que no s’haurien de delegar a l’escola. I que, en canvi, s’hi deleguen, no tant per desídia com per ignorància o per curtor pura i dura.

Dels últims anys en què feia classe, record alguns dels exercicis amb els quals havia perdut (o guanyat, segons com es miri) una mica de temps. Cada vegada era més habitual que un alumne arribàs a classe, obrís la porta i entràs, directament, mentre hom estava fent qualsevol explicació (amb la classe ja en marxa). En aquest cas, atenent a l’únic que pens que es pot fer, aturava la classe, i comminava l’interfecte a entrar correctament. Era molt freqüent, tot s’ha de dir, que l’alumne en qüestió s’equivocàs en algun dels passos imprescindibles. Primer: trucar a la porta i esperar que et donin permís per entrar. Aquest ja solia anar malament. O no trucaven, o ho feien però entraven sense que el professor els hagués dit gall ni gallina. Segon: saludar. N’hi havia que se’l botaven amb alegria. Tercer: demanar permís per........

© Diario de Ibiza