Creado: 13.04.2026 | 05:00

Actualizado: 13.04.2026 | 05:00

Ha començat el període per passar comptes amb hisenda. Hi ha dues grans categories de contribuents. D’una banda els que pensen, com jo mateix, que paguen massa. De l’altra, els convençuts que els altres (mai ells mateixos) paguen massa poc. Sigui com sigui, més enllà d’algun llibertari teòric, ningú qüestiona la necessitat dels impostos. Tot el debat queda reduït a quina quantitat cal considerar proporcional i justa.

Amb tot, i amb independència de l’opinió de cadascú, no hi ha escapatòria. El ciutadà ha de passar, de grat o per força, per l’aprimador de la butxaca. Certament, hi ha el camí del frau per escapolir-se’n. Però no és aconsellable. Primer, per una qüestió d’orde moral i democràtica. Allò que homo considera injust es combat políticament a través de l’activisme o el vot, no actuant al marge de la llei. En segon lloc, és clar, les conseqüències. Un pot fer la viu-viu amb hisenda però amb la certesa que, a la curta o a la llarga, haurà d’enfrontar la veritat indiscutible que hi ha estalvis que sempre es mengen les estovalles. Així doncs, descomptats els defraudadors, quan acabi el termini per fer efectives les declaracions, la pràctica totalitat dels ciutadans haurà complert amb la seva obligació davant del fisc, tal i com s’escau en un país civilitzat.

Aquest comportament responsable i escrupolós enfront l’obligació econòmica que se’ns imposa als ciutadans, paradoxalment, no és correspost per part del govern. M’explico. El ciutadà........

© Diari de Tarragona