Creado: 04.04.2026 | 05:00

Actualizado: 04.04.2026 | 05:00

Pel que sembla l’Ajuntament de Barcelona ha decidit fer un exercici de transparència total sobre la gestió que fa dels recursos que administra en nom dels ciutadans i ho ha fet, de manera quasi sobtada publicant un resum de l’execució pressupostària de l’exercici de 2025, en anuncis publicats a tota plana diumenge passat als diaris de difusió nacional. No ha estat un anunci qualsevol; els seus redactors han despullat els comptes i ho han fet a base de quadres on s’expliquen de forma clara i entenedora les grans xifres, sense artificis ni trampes financeres i amb la finalitat que les entengui tothom.

Segons diuen els que en saben, l’alcalde del Cap i Casal se l’ha jugat, però de moment sembla que li ha sortit bé prou bé. En aquest mandat fa temps que li bufen els vents de cara i va esquivant els problemes; com em deia fa setmanes un alt dirigent del PSC, en Collboni no semblava massa bon candidat quan el van presentar a les eleccions, però ara està resultant ser un bon batlle. Pel que jo sé, que en les estratègies comunicatives que empra i té molt a veure el fet de tenir un equip reduït, però molt eficient, del que, per cert, en forma part una periodista de les nostres contrades.

Les estratègies comunicatives d’en Collboni tenen a veure amb un equip reduït, però eficient

Sigui quin sigui l’objectiu que es pretén amb aquesta campanya, el que resulta més eloqüent de l’anunci és que dona informació precisa sobre en quins temes concrets s’han gastat els diners dels impostos que han pagat els barcelonins. Si mirem el rànquing ens adonem que els quatre primers són serveis socials, habitatge, benestar i seguretat i mobilitat ciutadana; a la part baixa s’hi troben medi ambient, esport, salut i innovació. És obvi que, com en totes les estadístiques, hi deu haver alguna trampa, però el que sembla clar és que els ciutadans amb aquestes dades es poden un cabal de la situació.

Comentant la importància de l’anunci amb alguns companys del gremi, em digueren que tampoc calia exagerar sobre el fet, ja que la majoria dels Ajuntaments tenen un portal de la transparència on s’explica el mateix. I jo vaig anar a comprovar-ho. Vaig escollir el que tenia més a prop, el de Reus. Després d’una bona estona de navegació, vaig pensar que qui havia dissenyat el web ho havia fet a partir d’un axioma informàtic molt conegut: «...de ser-hi i és tot el que busques. Ara del que es tracta és de veure si ho trobes». I així fou la meva experiència. Per exemple, tot i els entrebancs no vaig defallir en la cerca d’informació sobre el pressupost de 2026; l’objectiu era trobar algun document que en parlés. Finalment, vaig topar amb un PDF signat per l’interventor, d’una extensió de quasi 30 pàgines, on es feia una descripció farcida de cites de lleis, reglaments i disposicions de l’esmentat pressupost i on es concloïa que a més de ser legal de tota legalitat, la quantitat de despeses era igual que la dels ingressos; però no deia res que indiqués en què es pensaven gastar els diners pressupostats.

El ciutadà vol que li expliquin les coses amb claredat i, sobretot, que el respectin

En resum, no sé quina és la normativa sobre aquesta mena de portals, tampoc conec massa el que estan obligats a explicar-nos els nostres governants tot i les grans ostentacions que fan sobre la seva voluntat de no amagar res, però en tot cas de què no en tinc cap mena de dubte és del fet que la transparència que invoquen, a la pràctica és confosa i poc clara. Vaig navegar també per diferents portals i més o menys els resultats foren semblants, i per això vaig treure la conclusió que si un ciutadà vol tenir informació sobre l’acció de govern de l’Administració, el que ha de fer primer és tenir paciència i, en segon lloc, saber navegar per trobar-la i finalment, poder interpretar si en sap, nomenclatures i xifres.

Els reglaments, les normatives i les technicalities financeres estan bé i de bon segur que són obligades, però el ciutadà corrent el que vol és que li expliquin les coses amb claredat o més simple encara, que li diguin la veritat, que no l’intentin confondre i sobretot, que el respectin i no el prenguin per idiota. Pel que cobren tècnics i polítics es podrien esforçar una mica més.

© Diari de Tarragona