Creado: 13.10.2026 | 05:00

Actualizado: 13.10.2026 | 05:00

Enguany no és any de bolets. M’ho diuen, entre pansits i amoïnats, els boletaires que conec i que esperen un miracle ans no faci gaire més fred. Com és ben sabut, «el bolet neix a l’octubre, però és fill de l’agost». I enguany, el mes dedicat a l’emperador Octavi August, ha estat poc aigualós.

N’hi ha que no perden l’esperança perquè segueixen els adagis que aporten una mica de bones expectatives: «si a l’octubre plou, el rovelló mou (o remou)»; i encara: «pluja a darrers de setembre, l’octubre tot de bolets sembra».

Un any sense ni un trist rovelló, un pinetell, unes trompetes, uns fredolics o uns cama-secs, fa que tot bon català quedi consumit d’un defalliment i disgust poc recomanables per encarar l’hivern.

Perquè, al capdavall, el català és un poble micòfil, és a dir, amant dels bolets des dels inicis de la seva existència. El bolet és estimat, conegut (el bo i el dolent), apreciat i cuinat de mil maneres diferents des de temps immemorials. Això també passa a les Illes........

© Diari de Tarragona