Creado: 08.08.2026 | 05:00

Actualizado: 08.08.2026 | 05:00

No fa gaire vam anar a petar amb un biofilm sobre la Trinca. Era de nit, feia calor i no ens posàvem d’acord en quina pel·lícula posar quan ens va aparèixer de sobte a la televisió i vam decidir deixar-ho posat.

Quan era petita, en aquella era on no hi havia pantalles per entretenir la canalla durant els viatges, solíem cantar plegats al cotxe. Un dels grans clàssics, d’aquells que entonàvem a ple pulmó, era la que anava així: «Molleruuussa, Molleruuussa, Molleruuuussa, mon amouuur. Per tu ploro, Molleruuussa, i del fons del cor em suuurt. Mai no podré oblidar el piular dels oceeells, ni aquell tuf que feien els vedeeells, quan estava a Mooolleruuussa, mon amouuuur...». En aquell temps desconeixia que aquest exitàs era del grup català conegut com la Trinca. Però en tenien molts més. Sospito que els meus pares van evitar ensenyar-nos gaire més lletres perquè certament són molt gamberres i poc recomanables pel públic infantil. Però s’ha de reconèixer que, a la seva manera, totes eren brillants.

El........

© Diari de Tarragona