Creado: 03.03.2026 | 05:00

Actualizado: 03.03.2026 | 05:00

Aquestes eleccions a la presidència del Barça em continuen semblant fascinants. I no per la cursa electoral, car resulta del tot previsible una victòria de Joan Laporta. Al cap i a la fi, mai a la història del club un president ha perdut la reelecció a les urnes. Diem fascinants per un seguit de raons que mantenen l’analogia constant i simbòlica del club amb altres paral·lelismes de país. A pinzellades, deixarem caure un seguit d’impressions. Per començar, no deix de resultar sorprenent que el candidat que fa vint-i-tres anys es presentava com una mena d’antisistema, sigui avui expressió diàfana de l’establishment nostrat. Com comenta un periodista amic, cínic en la definició com només ho són els aviciats de l’ofici, l’home ha passat de Kennedy a Trump en curiosa evolució. Aquell que es presentava com a independentista sense complexos anys abans del procés que normalitzaria al país tal comportament, ara amaga la política a la manera que ho fa la majoria absoluta. Tips de rebre, de cornuts i pagar el beure, les il·lusions d’aquells anys s’han convertit en amargues realitats del nostre avui.

La demanda a l’Audiència Nacional afavorirà la participació i el suport a l’acusat

Deien alguns que la denúncia presentada davant l’Audiència Nacional desestabilitzaria el recorregut fins a les urnes. Segurament, però no en el sentit que esperaven. Fredament, a Laporta li han fet un favor apel·lant a vells fantasmes, a operacions sinistres de les clavegueres de l’estat. Si molts dels seus seguidors podien optar per abstenir-se als comicis, convençuts d’una folgada victòria de l’ídol, ara acudiran a les urnes amb ganes de presentar batalla davant variades teories conspiratives, les mateixes que per costum han sentit els catalans a les seves carns i cors durant anys i panys. De pas, una victòria contundent, d’aquelles de majoria absoluta sense pal·liatius ni possibilitat de rèplica, significaria la repetició del mandat escombrant de l’escenari qualsevol mena d’oposició durant cinc anys, somni utòpic que signaria per convertir en realitat tot aquell que opti a un càrrec del tipus que sigui. Valorar les campanyes de cadascú entra dins de l’apartat visceral, com acostuma a passar.

Fa patxoca aquell amb qui combregues per raons de vegades barallades amb la raó i repel aquell a qui no empasses per química ni la més mínima. En conseqüència, pots dir que han estat bé o malament, però no hi haurà manera empírica de demostrar-ho. Resulta previsible que Víctor Font toqui el dos i desaparegui d’escena després d’una segona derrota davant del mateix contrincant, potser més dura que l’anterior, i és d’esperar que Marc Ciria s’hagi presentat davant la societat barcelonista, tan conservadora i lenta per posar-li nom a cada aspirant, detall que el col·loca en bon lloc si mostra paciència per a esperar unes quantes temporades fins que Laporta toqui el dos.

Apel·lar a sinistres maniobres de les clavegueres de l’estat continua sent rendible

Adeu que està per veure, consti. Si, diuen els estatuts que només pots repetir dos cops, però res no diuen de cabdillatges providencials que puguin canviar la lletra impresa si convencen els votants que les opcions es limiten a la seva continuïtat o l’alternativa del caos. Apocalipsi que es pot presentar de manera inesperada qualsevol dia d’aquests en cas que no s’afronti la situació econòmica de fallida, contrast absolut i radical amb les prioritats del votant. El culer vota, malgrat que sigui un tòpic, segons entri o no la pilota. I com l’equip, la Masia, Flick, Lamine i altres factors d’optimisme funcionen, la resta entra en consideració secundària per molt important que sigui.

El Barça continua en risc de deixar de ser ell, de perdre la bandera del ‘més que un club’ per la desmobilització dels seus votants. Fa un segle eren activistes nats, en fa mig, resistents de la causa catalana i avui, consumidors simples de temps de lleure tan sols interessats en la victòria i la distracció, que prou feinada tenen amb la seva vida i només exigeixen que el Barça els distregui, els faci sentir guanyadors.

Detalls que potser no rumia la gent a l’hora de votar, però hi són ben presents, tingueu-ho per segur.

© Diari de Tarragona