Creado: 15.05.2026 | 05:00

Actualizado: 15.05.2026 | 05:00

El dia que va morir el pare de Hansi Flick, el Barça va guanyar la lliga. Esportivament, una lliga molt especial perquè la conqueríem –permetin-me que faci valdre el meu cinquantenari de soci i el carnet núm. 11.731—davant del Real Madrid, deixant-lo a catorze punts, i a falta encara de tres partits per acabar la temporada. Segona consecutiva de Flick que, en un parell d’anys, ha aconseguit els dos valuosíssims trofeus de la regularitat, una Copa i dues Supercopes, i no s’ha arribat a la final de la Champions perquè arbitratges forassenyats ens han castigat amb el nanofora de joc només perceptible al microscopi i mirant de reüll.

El contrast entre el dolor i el gaudi en temps real i en una mateixa persona no ha de ser fàcil d’administrar, però herr Flick, mister Flick, ho va fer amb l’elegància que el caracteritza. No va amagar ni el plor ni l’alegria i no sé pas com, però també ho va clavar, va conjuminar emocions de sentit contrari sense sobreactuar ni en l’una ni en l’altra.

Un home cordial que ha........

© Diari de Tarragona