El que més importa del futbol, el que més serveix, és el discurs polític que suscita. Tot és polític, i el que té a veure amb guanyar, amb les masses i amb el poder, encara més. El fracàs de l’equip de Hansi Flick a la Champions té el recorregut esportiu que escau a d’altres pàgines del diari. Però té molt a veure amb el que és Catalunya, i amb el seu destí, l’eufòria que hi ha amb un equip que de moment ha perdut les coses importants que s’ha jugat. L’any passat un rival menor com l’Inter el va eliminar a la semifinal, i enguany el fred ha arribat abans, a quarts, i contra un equip de trajectòria ben mediocre que només s’engrandeix quan juga contra el Barcelona.

Les cròniques que ahir decoraven la derrota parlaven d’herois, d’èpica, de joc brillantíssim, de mala sort i com sempre dels àrbitres. «El futbol està de part blaugrana: els resultats, en canvi, encara pertanyen als equips experts i que dominen els detalls». Aquesta frase, de Ramon Besa a El País, no explica el resultat del partit o de l’eliminatòria, sinó la sort de Catalunya i per què ens equivoquem sempre de guerra, d’armes, i tot el que ens espera és, inevitablement, la derrota. Només amb petits retocs, la frase del senyor Besa hauria servit de titular per El Nacional l’endemà de l’1........

© Diari de Girona