La salut és un bé principal i imprescindible que no sempre valorem adequadament, mentre la tenim, i plorem la seva pèrdua quan per causes insospitades la perdem. Com es diu popularment, sempre ens en recordem de santa Rita quan trona, i això ens sol passar amb la salut. Tota malaltia/accident és un tràngol amarg, i les persones ens veiem sotmeses a una de les proves més difícils i dures del nostre camí per la vida. Però hi ha una càrrega encara més feixuga que el mateix dolor físic o el diagnòstic incert: el buit d’aquells que han de recórrer aquest camí en solitud.

Les malalties o els accidents, sempre companys indesitjables i inoportuns, ens recorden la nostra fragilitat i ens alerten de la nostra feblesa. I quan l’inesperat arriba ens trasbalsa i ens anorrea, però el que és més penós que la mateixa malaltia sol........

© Diari de Girona