Sovint es parla d’igualtat com si fos sinònim de justícia. Però no ho és. Tractar tothom igual en una societat profundament desigual no corregeix cap greuge; el consolida. Per això cal parlar d’equitat, un concepte menys còmode, però molt més honest. L’equitat no dona el mateix a tothom: dona a cadascú allò que necessita per poder viure amb dignitat.

Les desigualtats no neixen del no-res. Són estructurals, acumulatives i sovint invisibles per a qui no les pateix. Posem alguns exemples:

L’escola dona un ordinador portàtil a cada alumne de la classe. Tots iguals. Sembla just, oi? Doncs, no! L’escola s’adona que un alumne no té internet a casa, un altre té una discapacitat visual i un altre ja en té un de propi. L’equitat seria posar fibra òptica a casa del primer, donar un programari de lectura de pantalla al segon i........

© Diari de Girona