Amb aquestes paraules va definir als polítics espanyols un important polític italià. Aquesta expressió indica una absència d’habilitat estratègica en la gestió política i una manera grollera d’actuar. L’actuació de la cúpula del PSC davant els darrers esdeveniments a Ripoll n’és un bon exemple.

Una paraula que ha pronunciat reiteradament el PSC aquests dies és l’existència d’una línia vermella, és a dir, una frontera que no s’ha de traspassar. La direcció del PSC ha definit per on passa aquesta frontera? No es pot votar a favor de les festes locals? Les cúpules del PSC a Girona i Barcelona, quantes reunions han fet per informar els seus regidors de com ha de ser el seu comportament davant Aliança Catalana? Malament va una organització sense comunicació interna.

L’actuació de les cúpules socialistes ha estat més a prop del brutalisme polític de l’altre costat de l’Atlàntic, que del capteniment de la Unió Europea. Uns militants que durant molts anys han defensat els valors socialistes –especialment en uns temps recents molt difícils– es mereixien un tracte més humà. Algú de la direcció havia de parlar i dialogar amb ells amb un mínim d’empatia. Amb la comunicació només telemàtica se’ls tractava com objectes sense cap mena de consideració. Aquest procediment és l’habitual de Trump vers els seus «súbdits».

Tot el que ha passat té una explicació, aquesta és el màrqueting polític per demostrar que el PSC és el més intransigent davant d’Aliança Catalana. Per això es va muntar un relat entre un acte de fe de la Inquisició contra els heretges i les purgues comunistes. Amb aquest espectacle s’ha volgut amagar que no té o no ha estat capaç de plantejar cap estratègia d’actuació. S’actua amb el principi de «qui dia passa any empeny» i «aquesta nit improvisem». Quan es vol demostrar que un és el millor, el que realment s’està manifestant és que un es troba acomplexat davant d’una situació que el supera.

Una altra consideració és quins són els valors que marquen l’actuació del PSC, i com veu el PSC el país. Els valors es troben molt més propers a «quien se mueva no sale a la foto» del PSOE més caspós que d’«el socialisme és pedagogia» del socialisme català. Per al PSC, Catalunya i el Baix Llobregat són el mateix. Tot això porta vers la desafecció política a la societat catalana i també vers un futur que condemna al PSC a ser marginal a la Catalunya interior. En el cas de Ripoll i del Ripollès, on el PSC va arribar a ser hegemònic, aquesta marginalitat ja s’està manifestant.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona