He optat per manllevar el títol de la famosa novel·la de Mercè Rodoreda que parla del drama d’una família separada amb destruccions materials i morals, per il·lustrar d’alguna manera el trencament de l’equip de govern a l’Ajuntament de Girona que just s’ha produït «de facto» aquesta mateixa setmana quan la vice-alcaldessa i portaveu de Junts, Gemma Geis va decidir que «havia arribat al final del camí». És clar que també podria haver parafrasejat el conegut poema de JV Foix per dir «Ho sabia tothom i era profecia... a cal fuster hi ha novetat» tot i que en aquest cas el «fuster» tenia nom.

O en realitat no era cap novetat que Junts decidís abandonar el vaixell a deu mesos justos de celebrar-se eleccions municipals sinó una calculada jugada electoral? Aquest rotatiu ha informat abastament de les múltiples discrepàncies que s’han produït al llarg d’aquests tres anys de compartir responsabilitats de govern i, certament, s’han anat repetint les discrepàncies tot i que segurament no totes han aparegut als mitjans amagades en els plecs de la comissió de........

© Diari de Girona