Les darreres noticies del Girona FC en relació a la possibilitat de tenir un nou estadi són de finals de l’any passat quan el president Delfí Geli va dir: «l’aficionat ha d’estar tranquil, que quan estiguem preparats sortirem a explicar-ho». Les declaracions venien a tomb d’unes prèvies manifestacions del director general, Ignasi Mas-Bagà, del mes d’octubre, revelant que a les oficines del club hi havia una àrea de treball dedicada exclusivament a la construcció del nou estadi amb un «projecte que canviarà la història del club». I quin seria aquest projecte que ha d’enlluernar als socis, aficionats i gironins en general? Segons les escadusseres informacions que s’han donat en comptagotes, la proposta de futur seria la de poder disposar d’un estadi (nou o reformat) amb una capacitat per a uns 20.000/25.000 espectadors i que incorporés activitats de complementarietat de negoci, ja siguin de tipus comercial, de serveis, gastronòmics, etc. És a dir, una fórmula semblant a la que tenen d’altres entitats que abans de Girona ja varen fer aquest pas important de dotar la seva ciutat d’un equipament esportiu de primer nivell.

Passades, però, aquestes manifestacions prou ben intencionades, el silenci s’ha imposat. El nou estadi és, en aquest aspecte, una mena de comodí que els dirigents del club es treuen de la mànega quan interessa, però no són capaços de concretar si s’està pensant en una reforma integral de Montilivi o la compra d’uns terrenys on poder-hi construir un camp nou. L’ex alcalde Joaquim Nadal ja fa més de quatre mesos els donava pistes cap a on caldria enfocar la tasca d’encarar el projecte del nou estadi que, òbviament, hauria de començar per encarrilar l’encàrrec d’un concurs que abracés no només l’aspecte arquitectònic sinó tota la complexitat del futur equipament i, per tant, discernir en primer lloc si el nou projecte cabria a Montilivi o caldria comprar terrenys ja fos dins el terme de Girona o en algun municipi veí de la seva àrea urbana. En aquest sentit, l’alcalde actual, Lluc Salellas, va dir en el seu moment que havia ofert al Girona FC ni més ni menys que tres terrenys alternatius en el cas que es decidís abandonar Montilivi però tot i les demandes dels periodistes no va voler revelar la situació de les parcel·les. Segurament no ho va dir no pas per discreció sinó perquè difícilment es puguin trobar avui al terme municipal de la ciutat dels quatre rius solars adients sense aixecar les ires dels veïns residents.

El fantasma del nou estadi quedarà damunt la taula o, com a molt, a les plantilles de dibuix de l’encarregat d’anar fent bullir l’olla perquè el club aplica allò tan català de «qui dies passa anys empeny». La meva personal impressió és que l’actual directiva no té cap intenció d’endegar seriosament el projecte d’un nou estadi perquè en el fons són conscients que la situació a la Lliga no aixeca entusiasmes excessius. Deuen considerar (després d’un debat profund, és clar) que iniciar un procés d’obres important amb la perspectiva d’un equip a Segona no seria un bon negoci ja que probablement el nombre de socis i d’assistència al camp tornaria a ser la de 5.000 o 6.000 a molt estirar. És aquesta la realitat? Dels ingressos extraordinaris de drets televisius de la Champions no se n’ha reservat res pel nou estadi? S’ha parlat amb l’Ajuntament seriosament per buscar solucions, independentment de si el Girona FC es manté a Primera o és club de Segona? I si baixem a Segona, quins plans de futur tenen els accionistes del Girona FC?

Els que hem anat per aquests camps de futbol de la Lliga EA Sports fent costat al Girona FC hem comprovat que, llevat del Rayo Vallecano que, certament, presenta algunes mancances (però menys que Montilivi), gairebé tots, fins i tot alguns de Segona, tenen unes instal·lacions dignes, amb capacitat suficient i, en molts casos, amb cobertes per a tothom a resguard de xàfecs ocasionals. Són instal·lacions d’equips que han baixat i pujat de categoria però amb una afició que els ha fet costat. Tenen informacions els dirigents que això no passarà a la ciutat immortal? Consideren que la inversió no seria rendible? O la veritat és que ja no se’n parlarà més esperant que l’oblit acompanyi la tristor del desengany?

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona