Suposem, a efectes merament introductoris, que aquest món l’han construït els experts. Per exemple, l’excel·lent metge de família que viu la seva professió com un sacerdoci i no com un negoci. La seva filla estudia Medicina en un país llunyà, però la distància no li impedeix contreure una malaltia. Per tallar-la de soca-rel, consulta els símptomes amb la irrefutable experiència paterna, forjada en milers de pacients. Rep del seu progenitor el diagnòstic probable i el tractament preferent, i la malalta li contesta per WhatsApp: «Papa, m’has recomanat el mateix que la intel·ligència artificial».

La covid-19 va marcar l’apoteosi de l’expert, aquells epidemiòlegs que després van ser vulcanòlegs a les Canàries, meteoròlegs davant el canvi climàtic, ecòlegs contra els incendis forestals i ara sociòlegs ceutins. Tanmateix, un metge francès implicat a vida o mort en la contenció del coronavirus va sentenciar amb humilitat, a mig camí de la pandèmia: «Per primera vegada en la història, els metges avancem en el coneixement d’una malaltia al mateix temps que els profans».

Es referia, és clar, als profans informats i apassionats, que de sobte es van interessar per disciplines tan severes com la bioestadística. I el metge modest admetia, sense donar-ne més detalls, els errors dels erudits,........

© Diari de Girona