Pedro Sánchez ha iniciat el seu últim curs. El president del Govern emprèn la seva darrera sortida quixotesca sense enemics ni successors de gran talla, protagonista únic tant del triomf com del desastre. El seu monopoli de l’actualitat li ha encomanat la convicció que se succeirà a si mateix, però és l’únic que ho pensa, de manera que li falten uns quants milions de vots. La suficiència del líder socialista es manté intacta; ni tan sols es molesta a buscar l’empatia amb la ciutadania de Ceuta, a la qual culpa de rebel·lia, de manera que només pretén comprar-ne la voluntat.

La continuïtat d’un governant no reposa tant en l’anul·lació dels seus rivals com en la supressió dels candidats que despunten entre els seus seguidors. Sánchez ha tingut molta sort amb els seus antagonistes, perquè Feijóo necessita urgentment un guionista lletrat. És impossible acumular la muntanya de desencerts expressius que caracteritzen el discurs del líder de l’oposició, entestat a desaprofitar les infinites oportunitats que li brinda el PSOE. El procés d’autocombustió política espontània de Díaz Ayuso tampoc no ajuda el PP, circumscrit a una dotzena de barons sotmesos a Vox.

Tanmateix, Sánchez sobresurt especialment en l’esterilització dels seus hereus. La dreta desacreditava amb fúria les vacances presidencials a Lanzarote........

© Diari de Girona