Espanya batega al ritme de telesèries infectes, que tothom comenta, però que, per sort per a la salut del país, ningú no veu. Els llançaments literaris ni tan sols arriben a aquest grau de promoció, d’aquí que l’economia vagi vent en popa sense contaminació literària. En virtut d’algun subproducte videogràfic que ni tan sols cal esmentar, ara toca xerrar de manera epidèrmica sobre el La, la, la de 1968. Per sort per al rejoveniment nacional, la majoria d’anàlisis de la cançó venen de persones que no hi eren. De manera excepcional, és més........

© Diari de Girona