Immigrants custodiats per les forces de seguretat a Ceuta / MARCOS MORENO / EP

Així va qualificar l’afer de Ceuta d’aquest estiu el diputat Gabriel Rufián d’ERC, al Congrés dels Diputats. És així, certament: un gran problema per a Espanya i per a la Unió Europea, atès que Ceuta i Melilla són de facto fronteres europees. Els que tenim certa edat, sabem que vam ser educats en la malfiança respecte del moro, com es qualificava llavors a qualsevol que practiqués la religió musulmana, singularment que vivien al nord d’Àfrica. Causes? Moltes, i no totes congruents: des de la seva invasió de la península Ibèrica i la seva estada de deu segles a la mateixa fins a les anomenada guerra d’Àfrica o conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc (1859-1860) en temps del govern O’Donnell, passant per l’onada de patriotisme que es va estendre per tot el país, fomentada, en bona part, per l’Església catòlica quan va encoratjar els soldats «a no tornar sense haver deixat destruït l’islamisme, arrasades les mesquites i clavada la creu en........

© Diari de Girona