Ni el Govern d’Espanya ni el Govern de la Generalitat de Catalunya disposen de pressupost per enguany. Ambdós porten així tota la legislatura: es troben en una situació particularment delicada que serveix per poder observar els seus respectius dèficits parlamentaris. La manca d’aquest instrument bàsic no és només un obstacle tècnic o administratiu: és un indicador polític de primera magnitud. En un sistema parlamentari, com és el nostre, el pressupost anual no només ordena la despesa i l’ingrés públic, sinó que expressa la majoria que sosté l’executiu. Per això, el bloqueig pressupostari té conseqüències institucionals que sovint s’assimilen -políticament i simbòlicament- a una moció de censura o a la constatació d’un govern feble i potencialment efímer. Només cal recordar, en el cas de Catalunya, què va succeir quan el president Pere Aragonès: va convocar eleccions després que el Parlament de Catalunya li rebutgés els pressupostos que presentà.

Quan un govern no aconsegueix aprovar el pressupost, siguin els de l’Estat o siguin els d’una comunitat autònoma, opera en pròrroga automàtica del període anterior. Aquest mecanisme garanteix una mínima continuïtat del funcionament de l’aparell burocràtic,........

© Diari de Girona