Tot i ser blanenc i, és clar, selvatà, Brunyola havia estat durant molts anys només un rètol que em quedava a la dreta de la carretera Santa Coloma de Farners-Olot quan hi transitava en direcció nord. Els confesso, amb una certa vergonya, que alguns dels pobles de la meva comarca no els vaig arribar a trepitjar mai fins ja ben passada la cinquantena. Un d’ells era Brunyola. Les coses van canviar quan vaig conèixer la Quima. La Quima de «La Barca», li diem a casa, donat que la vàrem conèixer treballant de cambrera al restaurant de Bescanó, que porta aquest nom en homenatge a la barca que durant molts anys travessava el riu Ter. De seguida vàrem connectar. L’afició compartida pels bolets en va ser l’espurna. La seva calidesa i bonhomia, el gresol.

La seva amistat m’ha permès conèixer, no només el mas familiar on de tant en tant,........

© Diari de Girona