En un cementiri de Londres, al costat de la tomba d’un company caigut en la IIGM, s’apleguen alguns actors, un d’ells pregunta al vell Charlie Coborn, actor de music-hall, quants anys tens?, 89 respon, realment, Charlie, vols dir que paga la pena que tornis a casa?, l’anècdota l’explica Alfred Hitchcock i la recull Adolfo Bioy Casares a De jardines ajenos, un recull de fragments esmolats, alguns admirables i altres gratament absurds, Coborn no fa cas de la broma i torna a casa perquè sempre es moren els altres, nosaltres mai ens morim, el dia que passem a formar part dels altres, no ens n’assabentem, és com quan ens apliquen anestèsia general, l’anestesista t’injecta l’anestèsia i et diu que comptis del 10 fins al 0, rarament s’arriba al 6 o al 7, senzillament desapareixes i tornes a aparèixer amb la sensació que han transcorregut pocs minuts, però en realitat et trobes a la sala de reanimació, un símil........

© Diari de Girona