Imatge de l'accident ferroviari a Urda després que un AVE xoqués amb un Iryo / José Luis Roca

A vegades els he parlat d’un periodista a qui jo ja llegia d’adolescent i que seguia des de Girona els esdeveniments polítics que s’anaven covant abans de la mort de Franco a través de la revista que ell dirigia, Cambio16, tolerada en el marc d’un cert aperturisme. Es tracta de Pepe Oneto, un home molt conegut per les seves aparicions televisives i la seva imatge característica: el serrell ros que li queia sobre el rostre, les camises amb dos colors i les corbates ben lluents gairebé extravagants. Quan vaig anar per primer cop a Madrid a finals de 1984, l’Oneto es passava el dia al Congrés dels Diputats perquè l’havien cessat com a director del setmanari. Generós, als joves nouvinguts ens tractava igual que un company amb cent batalles periodístiques compartides. En tinc un gran record de com ens va acollir a professionals com en Lluís Falgàs, en Pep Capella, en Josep Maria Brunet o jo mateix.

De l’admiració a una relació amical i amable amb dinars periòdics amb aquesta persona, divertidíssima, que arribaren fins poc abans de la seva mort. Recordo perfectament........

© Diari de Girona