Vaig rebre fa uns dies una invitació per anar divendres al migdia a la presentació del pla d’acció cultural a l’exterior del govern espanyol. La invitació, que rebia com a representant del meu sector professional en el teixit associatiu, procedia del servei de protocol de La Moncloa, advertint que a l’acte hi participaria el mateix president del govern, Pedro Sánchez. Tres dies abans, l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE buscant proves a Ferraz 70 del finançament i participació del partit a possibles adversaris polítics, va agafar Sánchez a Roma entrevistant-se amb el Sant Pare. A la seva compareixença la cara pagava, semblava commocionat per aquesta adversitat. Havia aconseguit dissimular-ho la setmana anterior amb el cas Zapatero.

Però ara ja no. He escrit en altres ocasions que el personatge ja té una dimensió literària indiscutible. Encaixant els cops per continuar endavant com si res. És un gran professional, el millor de tots.

Per tant, vaig acceptar. Volia veure amb els meus propis ulls tota la gestualitat i com actuava, quin Pedro Sánchez em trobava. Evidentment també perquè avui ho volia explicar a tots vostès. Vaig........

© Diari de Girona