Fa una setmana hem sabut que les inversions de l’Estat a Catalunya han estat del 8,3% del total territorialitzat. Madrid, en canvi, va tenir una inversió del 20,9%. Hi ha una mà negra que provoca aquest desfasament? Possiblement sí, però jo crec que és fruit d’un sistema que s’ha dissenyat específicament perquè sempre sigui així.

Avui no parlaré del dèficit fiscal perquè és un tema prou escrit i debatut. Vull parlar d’un mal disseny de la distribució de l’IVA de la importació d’empreses catalanes. És sabut que Catalunya exporta i importa el 26% del que fa Espanya; té una economia molt oberta a l’exterior, amb qui competeix. L’exportació de mercaderies representa el 33,1% del PIB de Catalunya i el 6,3% del PIB total d’Espanya. Tenir una economia oberta a l’exterior és un impuls a la modernització del país, al desenvolupament, a la recerca de productes i a la millora de l’organització social. Per tant, la inversió pública és imprescindible per mantenir la velocitat d’aquest impuls, raó per la qual és un greu error infrafinançar les obres públiques a Catalunya. Per entendre-ho, recordo una frase del govern d’Aznar, a finals dels anys noranta, que deia que, per fi, l’economia de Catalunya ja no era imprescindible per a l’equilibri de l’espanyola. Havien trobat el mecanisme financer per sobreviure sense el sector exterior.

Catalunya exporta i importa una xifra similar, uns 110.000 milions, dels quals........

© Diari de Girona