El sistema públic de pensions és una de les grans preocupacions que tenen els ciutadans espanyols i catalans. Es basa, principalment, en les contribucions que fan les persones treballadores per finançar les pensions de les persones jubilades. Actualment, amb xifres del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’any 2025 es van destinar 189.598 milions d’euros a pagar pensions contributives. Per posar en context aquestes dades, estem parlant d’un rècord històric en pagament de pensions contributives i d’un increment superior al 6% respecte a l’any 2024. Aquesta partida encara augmentarà més, ja que per l’any 2026, les pensions s’incrementaran un 2,7%, amb l’objectiu de mantenir el poder adquisitiu de les persones jubilades.

Aquesta fórmula va entrar en vigor l’1 de gener de 1967. Des de llavors ha funcionat per mantenir la garantia d’ingressos per a la població jubilada. Tot i que el sistema públic de pensions és viable i pot arribar a ser sostenible a mitjà i llarg termini, és imprescindible que l’actualitzem. No podem mantenir un sistema de fa 59 anys exactament igual perquè ni les condicions laborals, ni la demografia ni la immigració són les mateixes. Per tant, és fonamental adaptar-nos a les noves realitats. De fet, des del gener de 1967 fins al 1995, quan es va signar el Pacte de Toledo, es van anar introduint certes modificacions per aconseguir perfeccionar al màxim possible el sistema públic de pensions. Aquí la pregunta que ens plantegem ara és: per què no podem fer una revisió del sistema i ajustar-lo a la realitat que tenim actualment?

Alguns dels reptes que tenim al davant per adaptar el sistema demanen entendre que la piràmide demogràfica ha canviat. Les persones cada cop viuen més i la natalitat cada cop és més baixa. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de l’Estadística de Pensionistes de la Seguretat Social, l’any 1980, Espanya tenia uns 12,8 milions de treballadors ocupats i poc més de 2,1 milions de pensionistes: una ràtio de 6,09 treballadors per pensionista. En canvi, l’any 2025 Espanya va tancar amb 22,4 milions d’ocupats i 9,4 milions de pensionistes, deixant la ràtio en 2,38 persones treballadores per cada pensionista. En quatre dècades, la base del sistema s’ha reduït en més d’un 60%. D’altra banda, la consolidació del mercat de treball també és fonamental per al sistema públic de pensions. Hem de disposar de contractes més estables i de més qualitat. No podem oblidar que la composició de l’ocupació té un impacte directe en el sistema, ja que la generació de cotitzacions també depèn, en gran part, de l’estabilitat i la remuneració dels llocs de feina.

Amb aquests punts esmentats, queda clar que el sistema públic de pensions, en la seva forma actual, necessita una revisió profunda. No està en risc de col·lapse, però les noves condicions obliguen a plantejar i adoptar mesures planificades que es puguin anar aplicant de forma gradual i que permetin equilibrar els ingressos i les prestacions. Per això, des del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, algunes de les propostes que posem sobre la taula són els ajustaments progressius en l’edat de jubilació, millores en la recaptació de les cotitzacions, incentius a l’ocupació estable i fer polítiques que afavoreixin la participació de la població activa.

No necessitem replantejar el sistema i tornar-lo a fer des de zero. Necessitem garantir que el sistema de pensions funcioni a llarg termini i asseguri les pensions dels més joves. Per aquest motiu, el primer que s’ha de fer és mantenir la solvència financera del sistema i evitar tensions que posin en risc el sistema que coneixem. El sistema públic de pensions és un pilar fonamental de la protecció social, i cal assegurar que continuï sent-ho durant molt de temps.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona