La Catalunya del demà: cap als 10 milions
Fa poc la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va dir sentir-se escandalitzada quan agafava el tren a Ripoll, era ple de gent de fora, deia, tenien una varietat de colors de la pell, de llengües, de races, etc. i això li suposava un problema. És una altra manera de parlar de la prioritat nacional que defensa Vox i de pensar que la immigració és responsable de molts dels problemes que tenim. Illa li va respondre amb sentit comú (poden llegir la seva resposta al discurs d’Orriols al Parlament) però jo avui em voldria centrar en alguns dels arguments que em porten a no estar d’acord amb el posicionament de Sílvia Orriols (i els de Vox).
El primer argument és que Catalunya ha sigut sempre terra de pas i la seva ciutadania s’ha configurat de diferents fornades d’immigrants que, com a terra de pas, s’han establert en aquest país. Un dia llunyà l’historiador Miquel Tarradell, parlant amb el meu pare, deia que es penedia sobretot d’una cosa que va escriure de jovenet, havia escrit un article en què parlava dels catalans com a raça (no recordo si va dir raça o un altre nom equivalent) perquè deia que la ciutadania de Catalunya havia estat sempre mutant degut a les diferents migracions que hi havia hagut i que la seva afirmació........
