Avui en dia, el càlcul de la petjada de carboni s’ha esdevingut una eina fonamental de la gestió sostenible. S’aplica tant a projectes (la construcció d’un camp de generadors eòlics) o a serveis (un desplaçament en tren o avió) i respon a una idea molt intuïtiva. Primer cal identificar tot el cicle de vida d’una actuació, des de la fabricació dels materials necessaris, el seu transport, la implantació i finalment el seu funcionament. Per exemple, a una central tèrmica tot el que cal per a la seva construcció (formigó, acer, maquinària, etc.) i després el consum de gas durant la seva producció energia. Tots aquests elements s’acaben transformant en energia, mitjançant factors de conversió homologats i a continuació en volum de CO2₂ emès.

Per tant, al final podrem sempre establir la petjada de carboni, fins i tot a la nostra vida diària a partir de tota l’energia que consumim. I davant de diverses alternatives de gestió, el nostre compromís amb la sostenibilitat ha de ser optar per la via amb menys petjada; per exemple, anar a Madrid en tren en lloc d’avió o instal·lar plaques solars a la teulada en lloc d’estar endollat a la xarxa permanentment. Així de senzill.

A parer meu, una guerra sempre és injusta. Les conseqüències són fatals: morts, que és el pitjor, i destrucció. Us imagineu que ens posem a calcular la petjada de carboni de la guerra que en Trump i el seu soci Netanyahu han desfermat a l’Iran? Comencem a identificar tot el cicle de vida del que està passant: primer ha calgut fabricar i assajar tota mena d’explosius i estris de guerra (avions, míssils, drons, portaavions, fragates, etc.), a continuació cal mobilitzar-los amunt i avall amb un important consum de combustible, després les explosions que generen gasos d’efecte hivernacle, la pols, la destrucció de tota mena d’edificis que han tingut una petjada de carboni per la seva construcció i que la tornaran a tenir en refer-los, l’atac a refineries i petroliers amb incendis que emeten ingents quantitats de CO2, producció de tota mena de residus que caldrà gestionar, etc.

Soc conscient que aquesta visió «ecològica» de la guerra no és la més decisiva per intentar-la aturar, però si estem convençuts que el canvi climàtic és probablement un dels pitjors problemes al que ens enfrontem, una guerra suposa una contribució significativa a l’escalfament de la Terra. L’organització Climate Justice ho ha calculat en el cas de Gaza i va concloure que la petjada de carboni dels primers quinze mesos de la guerra d’Israel a Gaza ha estat més gran que les emissions anuals que escalfen el planeta de cent països individuals, agreujant l’emergència climàtica mundial. Es va estimar una emissió de 33 milions de tones de CO2.

Sigui com sigui, tenim a un personatge com Trump, responsable d’una important petjada de carboni, innecessària, que s’afegeix a l’horror dels morts.

Altres actuacions de Trump, a banda de la guerra, també han tingut una important petjada de carboni. El més rellevant és que al febrer ha revocat oficialment la validesa de tots els estudis que avalen la lluita contra el canvi climàtic i elimina la limitació als gasos d’efecte d’hivernacle. La decisió suposa un gir dràstic respecte a les regulacions impulsades per Barack Obama i reforçades per Joe Biden. Entre elles destaca l’anomenat dictamen de «perill de 2009», que reconeixia sis gasos d’efecte d’hivernacle com a perjudicials per a la salut i que Trump ha qualificat «d’estafa verda». Ras i curt: barra lliure per emetre gasos contaminants (que afecten el clima, però també a la salut) amb l’excusa que aquestes regulacions suposaven encarir el cost dels cotxes de fabricació nord-americana en uns 3.000 dòlars.

I encara ha fet més coses: ha retirat per segona vegada als EUA de l’Acord de París, que suposava el compromís més ferm per posar límits a l’escalfament de la Terra, ha convertit la que va ser prestigiosa EPA (Agència de Protecció Ambiental) en un instrument més al seu servei per eliminar les restriccions a l’ús de combustibles fòssils, ha eliminat els suports a energies netes, projectes d’electrificació rural i subsidis per a vehicles elèctrics, ha cancel·lat cinc grans projectes d’energia eòlica (un d’ells, d’Iberdrola), ha fomentat l’explotació de combustibles fòssils, etc..

Tota aquesta dràstica reducció de mesures sobre canvi climàtic les ha venut com una victòria política sobre l’agenda ambiental «radical» del Partit Demòcrata quan en realitat és una absurda negació de la ferma evidència científica sobre el canvi climàtic.

El sàtrapa que mana als Estats Units ha estat capaç de fer tot això en tot just un any, amb el seu posat fanfarró, aliè a qualsevol patiment humà o del planeta. I és evident que la petjada de carboni de tot plegat és molt elevada i que necessàriament res aporta per a lluitar contra el canvi climàtic. Si sumem, a més, la guerra de l’Iran s’ha de concloure que en Trump és el responsable directe de la petjada més gran de carboni del planeta.

Només puc acabar aquest article dient: no a la guerra! També dic no per raons de sostenibilitat i de salvar la Terra.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona