Avui en dia, el càlcul de la petjada de carboni s’ha esdevingut una eina fonamental de la gestió sostenible. S’aplica tant a projectes (la construcció d’un camp de generadors eòlics) o a serveis (un desplaçament en tren o avió) i respon a una idea molt intuïtiva. Primer cal identificar tot el cicle de vida d’una actuació, des de la fabricació dels materials necessaris, el seu transport, la implantació i finalment el seu funcionament. Per exemple, a una central tèrmica tot el que cal per a la seva construcció (formigó, acer, maquinària, etc.) i després el consum de gas durant la seva producció energia. Tots aquests elements s’acaben transformant en energia, mitjançant factors de conversió homologats i a continuació en volum de CO2₂ emès.

Per tant, al final podrem sempre establir la petjada de carboni, fins i tot a la nostra vida diària a partir de tota l’energia que consumim. I davant de diverses alternatives de gestió, el nostre compromís amb la sostenibilitat ha de ser optar per la via amb menys petjada; per exemple, anar a Madrid en tren en lloc d’avió o instal·lar plaques solars a la teulada en lloc d’estar endollat a la xarxa permanentment. Així de senzill.

A parer meu, una guerra sempre és injusta. Les conseqüències són fatals: morts, que és el pitjor, i........

© Diari de Girona