L’ecologia, com a ciència, és una nouvinguda. No va ser fins a l’any 1869, que Ernst Haeckel, va emprar per primer cop la paraula «ecologia» per a definir la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu ambient. Fa quatre dies si es compara amb altres ciències com la física, les matemàtiques o l’astronomia, que fa segles i segles que avancen. No obstant això, ha esdevingut probablement la ciència més popular donat que tots ens sentim ecòlegs (bé, més aviat ecologistes) per a parlar i pontificar sobre el canvi climàtic o la biodiversitat, per posar només dos exemples.

Com qualsevol altra ciència, l’ecologia té lleis fonamentals. Si la física té les lleis de Newton o els principis de la termodinàmica, l’ecologia en té dues especialment interessants com són la diversitat o el valor clímax d’un ecosistema.

La diversitat mesura d’alguna manera la riquesa d’un ecosistema a força de considerar el nombre d’espècies diferents i quants representats hi ha de cada espècie. Per exemple, la selva tropical té una diversitat molt elevada i un prat pirinenc molt baixa; curiosament, la diversitat més alta es pot trobar a un museu de zoologia o a una caixa de papallones, ja que hi ha només un o molt pocs individus de les moltes........

© Diari de Girona