En analitzar la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 14 d’abril, en l’anomenat «cas Obadal» vaig manifestar que era una nova crida (la penúltima, l’última?) al Tribunal Suprem perquè dictés una sentència que donés resposta jurídica a la problemàtica dels treballadors laborals interins contractats de manera fraudulenta en l’àmbit públic, i que aquesta sentència seria la que deixaria ja fora de circulació la figura jurisprudencial històrica del treballador indefinit no fix, i també la que havia de deixar la porta oberta a indemnitzacions addicionals, amb tots els matisos que es vulguin introduir, a les fixades de manera taxativa per la normativa vigent.

També vaig manifestar que sobre el personal funcionari interí en el sector públic que s’hagi vist afectat per situacions jurídiques abusives, no semblava que la conversió a la condició jurídica funcionarial estigués en l’agenda de la Sala Contenciós-Administrativa, i que pogués estar en la de la Sala Social respecte a l’adquisició de la «fixesa laboral» era una mica més probable, tot i que les tesis del TJUE creia que anaven més en la línia d’incrementar les indemnitzacions a abonar en cas d’extinció del (últim, si se n’han formalitzat diversos) contracte.

Doncs........

© Diari de Girona