La sala gran del Cinema Truffaut / Berta Artigas Fontàs / ACN

La polèmica al voltant del Cinema Truffaut de Girona no s’hauria d’explicar com una batalla entre bons i dolents. Seria massa fàcil, i segurament injust. El problema no és, o no hauria de ser, l’empresa que es presenta a una licitació pública. Una empresa que compleix les bases, fa una oferta i competeix dins les regles del joc no pot ser convertida automàticament en culpable d’un debat que és molt més profund. El problema, si de debò volem mirar-lo amb una mica de serenor, és el joc mateix. Les regles. La licitació. I, sobretot, la mirada política que hi ha al darrere.

La Mesa de Contractació de l’Ajuntament de Girona ha proposat adjudicar la gestió del Cinema Truffaut a Rambla de l’Art-Cambrils AIE, després que aquesta obtingués 90,75 punts davant dels 88,59 del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. La diferència és mínima: 2,16 punts. I allò que ha decantat la balança no ha estat, precisament, la millor valoració cultural del projecte, sinó l’apartat econòmic. El concurs assignava 49 punts als criteris vinculats al judici de valor —programació, foment de la llengua, col·laboració amb equipaments culturals— i 51 punts als criteris econòmics i automàtics. El Col·lectiu de Crítics va obtenir millor puntuació en el primer bloc, però Rambla de l’Art va imposar-se en l’apartat econòmic.

Aquesta és la qüestió central. No si una empresa de fora pot o no pot gestionar un cinema de Girona. No si una empresa té dret a presentar-se. Naturalment que en té. La contractació pública existeix, entre altres coses, per garantir concurrència, transparència i igualtat d’oportunitats. Però quan parlem d’un equipament cultural arrelat a una ciutat, amb una història, una comunitat i una funció pública que no es pot reduir a una factura, la pregunta és una altra: per què unes........

© Diari de Girona