"Venien com drogats de ràbia. Semblaven els de la sèrie 'Antidisturbios'"
Imatges de la càrrega policial a la porta del «Col·legi Verd» de Girona, l’1 d’octubre del 2017. / Xavier Serra Besalú
Xavier Serra Besalú | Banyoles
Els advocats ens han comunicat fa ben poc que els policies nacionals espanyols que van agredir - sense preavís - centenars de persones indefenses l’1 d’octubre del 2017 a la porta del «Col·legi Verd» de Girona, queden impunes. El jutjat -un «sistema», com tantes coses avui dia- comunica el sobreseïment del procediment per aplicació de la llei d’amnistia. Desentendre-se’n és, a parer meu, la sentència més injusta, tal com ho serien les del recent thriller de moda, «Justicia artificial». Darrere d’això hi ha l’odi vigent dels qui tenen «la paella pel mànec», els quals els sembla permès reprimir bestialment qualsevol camí de llibertat.
Aquell dia, jo hi era. I en dono testimoni, i el podeu veure a vimeo.com/xserra/octubre2017 (són 6’, el fet central, però tinc tota la seqüència). Venien com drogats de ràbia; hi vaig parlar. Semblaven els de la sèrie Antidisturbios: una pena, uns pobres homes. Llur violència, aquell matí, fruit del «a por ellos», és molta responsabilitat del qui els donava les ordres. Qualsevol observador no corromput i coratjós s’hi enfrontaria: calen jutges a l’alçada.
Ha passat Nadal i tots ens fem una mica millors. I cal perdonar. M’alegra llegir les paraules vinculades al perdó a «Germans tots» (l’encíclica del papa Francesc). Perdonar és allò «que permet buscar la justícia sense caure en el cercle viciós de la venjança ni en la injustícia de l’oblit» (sic!, n. 252). Vull persistir en la denúncia pels fets gravíssims d’aquell dia i dels successius: són «fets», no opinions. Més del Papa (n. 250): «els qui perdonen de veritat no s’obliden, però renuncien a ser posseïts per aquesta mateixa força destructiva que els ha perjudicat. Trenquen el cercle viciós, frenen l’avanç de les forces de la destrucció».
No cal ser cristià, cal ser humà: «El perdó no implica oblit (...). Quan hi ha alguna cosa que mai no ha de ser tolerada, justificada o excusada, tanmateix, podem perdonar» i, per si serveix als que estan ensorrats per certa catalanofòbia, «pot perdonar fins i tot el qui es resisteix al penediment i és incapaç de demanar perdó». Que tinguin sort!
Subscriu-te per seguir llegint
Noticia guardada en tu perfil
Ver noticias guardadas
