En el segle VI aC, Cir II, el Gran Rei, com era conegut l’emperador de Pèrsia -el primer imperi global-, va fer gravar, en un cilindre d’argila, el següent text: «Jo soc Cir, rei del món, el Gran Rei; rei de Babilònia, de Sumer i Acad, rei dels quatre confins del món (...) Quan vaig entrar pacíficament a Babilònia no vaig permetre que ningú terroritzés la gent de Sumer i Acad. Vaig posar fi al seu esclavatge, vaig restaurar els seus temples i vaig retornar els seus déus als seus santuaris». Cir es presenta com un governant benevolent amb els seus súbdits, respectuós amb els pobles vassalls, i alliberador de nacions oprimides. El Cilindre de Cir, es pot veure al Museu Britànic, però hi ha una rèplica a l’edifici de l’ONU de Nova York, per què és considerat la primera declaració de drets humans de la Història.

A The Loom of Time (publicat en castellà amb el títol: El telar del tiempo), Robert Kaplan sosté que la història bascula cíclicament entre períodes d’imperi i altres d’anarquia, i assenyala que els imperis han estat un mitjà natural per a l’expansió i el manteniment de la Civilització, que, sovint, han donat lloc a estructures força més estables i perdurables que no pas els estats nació moderns -basats en suposades homogeneïtats, generalment prou discutibles-. Per això,........

© Diari de Girona