Diverses persones observen un eclipsi, en una imatge d'arxiu. / Fernando Alvarado

I que no es presti a error el títol, efectivament, l’eclipsi de Catalunya, no l’eclipsi a Catalunya, un petit matís que canvia el significat de la frase. Sense menystenir la singularitat del fenomen, no em va ocupar, ni fer perdre la son l’eclipsi (n’hi ha hagut i n’hi seguirà havent), el que em preocupa és com l’ha viscut Catalunya. No perquè el Sol quedés amagat per la Lluna, d’una manera especial a Catalunya (?), sinó perquè un fenomen astronòmic natural, del que els mortals, des que tenim ús de raó ho sabem quasi tot, altra cosa són els científics i els aficionats a l’astronomia, se’l convertís (no es convertís, un altre matís), en un fenomen de masses, l’espectacle del segle, una experiència quasi mística, un reclam turístic en tota regla, un recurs per a la distracció massiva, en fi, i la cirereta, una oportunitat d’or (?) per a la propaganda política i institucional.

L’eclipsi de Catalunya va ser un fet, eclipsant-ho tot, com també i sobretot l’eclipsi de TV3 (va quedar ben retratada en la foscor) i de forma sorprenent, l’eclipsi del president de la Generalitat «inaugurant-lo». Els tres haurien de passar als annals del que Lluís Carandell anomenava «Celtibèria Show», però en relació amb Catalunya, ja que a la resta d’Espanya on també va transitar l’eclipsi, no es van passar tant........

© Diari de Girona