Carme Ribas i Mora, en un acte festiu al Barri Vell de Girona, en una imatge d'arxiu. / DdG

La Carme era única. Soc conscient que, de la mateixa manera que hi ha molta gent que li tenia un sincer i profund carinyu, també hi ha molta gent que no la podia ni veure. Jo soc de les primeres, i també soc de les que penso que no sempre cal parlar bé dels morts. Puc entendre que la Carme generés animadversió: era fàcil topar-hi, perquè era intensa, feia les coses a la seva manera i esperava que a tothom li semblessin bé tal i com les havia fet. Però ella i jo sempre ens vam caure bé, i sempre em va tractar amb aquell afecte generós que prodigava.

De petita, anava de tant en tant........

© Diari de Girona